Avaluació crítiques de les estadístiques

12:38:00

Una manera d’estudi a España és amb el Panel de Control Alimentario que té un caràcter quantitatiu, de forma periòdica sobre una mateixa mostra representativa i que requereix col•laboració permanent de les famílies durant tots els dies de l’any.
Utilitzen unes variables i criteris de desglossament en llars.

Terminologia:
Univers: totes les llars de la península i illes balears i canàries.
Unitat mostral: la família

Avaluació crítica d’estadístiques alimentàries
Difícilment les enquestes expressen les enquestes les diferents realitats alimentàries, ja que, permeten una veritable aproximació comparativa entre països o regions d’un mateix país.

Avantatges: poden incloure grans mostres, representatives i estudiar-les i allargar el període d’estudi perquè les enquestes no són molt pesades.

Inconvenients:
a) Imprecisió de les categories: són excessivament genèriques i/o imprecises. No hi ha establert categories, com per exemple els succedanis (aliments substitutius d’alguns aliments reals). Com introduir nous conceptes claus com els productes light, sense alcohol, desnatats, enriquits, etc.
b) Productes vs. Aliments consumits: el producte comprat té unes característiques determinades i poden variar segons la manera de cuinar-lo. És a dir, el valor nutritiu, econòmic i sociocultural dels aliments és molt diferent “crus” o “cuinats”, segons la forma específica com són cuinats, forma de cocció, tipus de greix utilitzat, etc. Els consums alimentaris no poden analitzar-se tenint en compte, únicament, els “productes” consumits. Per tant, la manera de prepara, servir, presentar, oferir els aliments pot ser tant o més reveladora que la pròpia naturalesa dels productes.
c) La “llar” com a unitat d’observació: el fet d’estudiar-ho així, amaga desigualtats o diferències de consum en l’interior de les pròpies famílies. És a dir, amb la magnificació d’aquest tipus d’estadístiques s’està construint una realitat alimentària fictícia.


DISCREPANCIES ENTRE DISCURSOS I PRÀCTIQUES

L’estudi del comportament alimentari, com a conjunt de normes i pràctiques, planteja dos tipus de problemes metodològics:
a) Referent a la naturalesa de les dades sobre les quals treballa l’investigador social
b) Referent a la diversitat de mètodes de recollida d’informació
Tot i intentar minimitzar aquets problemes sempre hi ha problema de decalatge entre actituds i pràctiques.
Tal tenir en compte que en les enquestes la gent tendeix a contestar
a) Practiques reals: menys usual i són les que realment un realitza
b) Practiques declarades: més usuals i són que s’espera d’ell.
Aproximacions:
a) Quantitatives: enquesta i dades secundaries
b) Qualitatives: entrevistes en profunditat, grups de discussió i observació.


You Might Also Like

0 comments

VISITAS